TAU

Guido Dettoni, present a Assís des de l’any 2000 amb la seva exposició MARIA, a finals de 2004 va sentir la necessitat de donar cos a aquest signe, alliberant-lo de la seva condició estètica de lletra de l’alfabet per descobrir-hi la corporeïtat de Crist en un moment d’elevació, gairebé de vol.

En el seu estudi d’Assís, Guido Dettoni va descobrir el TAU modelant la cera a les mans, oscil·lant entre la vista i la ceguesa per deixar que el cos emergís en la realitat. Després el va reproduir en fusta a la seva alçada original de 17 cm, i el 2005 el va ampliar a dos metres, esculpint-lo en fusta de til·ler per exposar-lo el 30 d’abril d’aquell mateix any a la Basílica Superior de Sant Francesc d’Assís amb motiu del concert “L’abbraccio del Tau” de Giuseppe Magrino ofm.

Reprodueix vídeo
Reprodueix vídeo

L’any 2006, el TAU es va traslladar a l’església de Santa Maria delle Rose a Asís per formar part de l’exposició permanent MARIA.

El color ocre clar del til·ler recordava els frescos de Giotto a la Basílica ia la nova ubicació, Dettoni va voler enfosquir-lo per evocar el color de l’hàbit franciscà.

L’any 2008, les Germanes Franciscanes de la Fundació Regens-Wagner de Dillingen  va instal·lar a la seva sala de meditació al Convent de Sant Damià a Augsburg, Alemanya, una rèplica de 50 cm d’alçada del TAU, tallada en fusta de til·ler.

L’any 2019, les germanes franciscanes del convent de Bonlanden a Alemanya va encarregar a l’artista una còpia del TAU de 2 metres d’alçada tallada en fusta de til·ler i una ampliació en marbre vermell de Verona de l’obra MARIA.

Es va instal·lar una capella al monestir de la casa Faustin-Mennel per acollir-los. En ella es van instal·lar les dues escultures l’any 2021.

Carles Duarte i Montserrat
Poema inspirat en l’obra TAU de Guido Dettoni della Grazia
Juny 2016

TAU

Des del passat,

des de l’anhel d’imaginar,

de la màgia de la veu escrita,

des de la lletra esdevinguda símbol,

des de la forma on conflueixen,

en un vol sagrat,

l’impuls vers el zenit

i el llindar sense fi de l’horitzó,

des del temps renaixent a cada gest,

a totes les mirades.

Llavor fecunda i somni,

cos de la llum,

creu que preserva i salva,

clau del destí,

Tau,

porta i recer.

Abraça, el cos, la terra,

la vida cisellada per les mans

reprèn el primer pas,

el seu antic camí

des de l’origen.

S’hi fon per ser.

Reprodueix vídeo

Ezekiel 9:4 (Bíblia de Wycliffe)

4 i li va dir Jehovà: Passa pel mig de la ciutat, pel mig de Jerusalem, i poseu-los un senyal al front als homes que gemeguen i que clamen a causa de [the]les abominacions que es fan enmig d’ella.

Thaw () és l’última lletra de l’alfabet hebreu, Tau (T) és la dinovena de l’alfabet grec.
El TAU és símbol de salvació. En la visió d’Ezequiel (Ez 9:4) és el senyal marcat al front dels qui hauran de salvar-se i es vincula al “segell del Déu viu” que l’àngel ha d’imprimir al front dels salvats en el judici final, descrit a l’Apocalipsi (Ap 7:2-3).
Sant Francesc, durant la seva vida secular va estar vinculat a la comunitat religiosa de Sant Antoni abat i ermità a l’auxili dels leprosos (fundada el 1095). Portaven una creu TAU, que es va convertir en el símbol de Sant Antoni (251-356 DC),
però el seu simbolisme va adquirir un significat encara més profund per a Francesc quan, el 1215 Innocenci III va promoure una gran reforma de l’Església catòlica, i va poder escoltar el sermó del Papa en l’obertura del IV Concili de Laterà, que contenia la mateixa exhortació que el profeta Ezequiel a l’Antic Testament (Innocenci III, Serm VI [PL 217, 673-678]. Aquesta visió simbòlica, utilitzada pel mateix Papa que havia aprovat la nova comunitat de Francesc només cinc anys abans, va ser immediatament acceptada com una invitació a la conversió. Per la seva càrrega simbòlica i espiritual, Francesc també va utilitzar el TAU per a la seva comunitat (fundada l’any 1209). Gran era el seu amor i la seva fe en aquest signe, com escriu Sant Bonaventura de Bagnoregio a la Vida de Sant Francesc d’Assís (Legenda maior, cap. IV, 9).

Icònica, segons el Glossari de termes d’art del MOMA:

tenir el caràcter d’una icona, és a dir, un símbol important i perdurable, un objecte de gran atenció i devoció